Els Templers, presoners de l'Església o del rei? / Josep Maria Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 11-36 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

Aquest treball analitza el final de l'orde del Temple, suprimit per provisió apostòlica, no pas per sentència judicial, pel papa Climent V, durant la celebració del concili ecumènic de Viena del Delfinat, en virtut de la butlla Vox in excelso, de 22 de març de 1312. Així mateix, es posen en relleu les possibles causes de l'actuació del monarca francès Felip IV el Bell contral'orde del Temple i la intervenció de la Santa Seu per controlar el procés que se'n va seguir. Concretament, es descriuen les fases que aquest procés va tenir en els dominis de Jaume II de Catalunya, i que va culminar amb la sentència exculpatòria dels templers catalans el dia 4 de novembre de 1312. Finalment, s'exposen la sort que van tenir els extemplers i la destinació dels seus béns, la qual va menar -entre altres coses- a la fundació, al Regne de València, de l'orde de Montesa l'any 1317.

Pere el Cerimoniós i Balaguer / Francesc Fité
Fité i Llevot, Francesc


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 15-24 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

En aquest estudi volem fer palès l'impuls que va rebre la ciutat de Balaguer, a nivell urbanístic, a través del comtes d'Urgell, primerament per part dels de la nissaga del llinatge Cabrera i tot seguit, de forma més destacada, pels comtes del Casal Catalano- aragonès. Fem un repàs de la seva acció de govern i de les fundacions que efectuaren, sobretot de convents, inclosa la nova seu parroquial de Santa Maria. No endebades Balaguer es convertí en capital comtal, promovent- hi dits comtes la seva residencia al Palau Formós, on hi havia hagut el palau hudí, dins el recinte de la Suda, així com el seu panteó i altres obres d'embelliment de la ciutat, com la plaça del mercadal o l'acabament del recinte de muralles, degut al creixement de la ciutat. Pere el Cerimoniós que va néixer a Balaguer, fill dels comtes Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, quan fou rei participà d'aquesta política de promoció de la ciutat de Balaguer com destaquem.

Vida quotidiana en temps de Pere III el Cerimoniós : dins les cases de la ciutat de Lleida / Jordi Bolòs, Imma Sànchez-Boira
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 25-41 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

Aproximació a alguns aspectes de la vida quotidiana en l'època del rei Pere III el Cerimoniós. Inclou uns comentaris sobre la vida a la cort del monarca, escrits a partir de la lectura de les Ordinacions. L'estudi es fonamenta en quatre inventaris de cases d'eclesiàstics de Lleida, redactats durant els anys que va durar el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387). S'estudien els diversos objectes que van ser trobats en cadascuna de les cambres d'aquests quatre habitatges: els llits, les taules i bancs, els elements decoratius, el que hi havia a les cuines, la roba de llit i la personal, els objectes de metall, les armes, allò que trobem a l'estudi i al celler, les eines usades per treballar i, finalment, tot el que serveix per il·luminar i escalfar les cases.

Reivindicació de Margarida de Montferrat : una comtessa d'Urgell condemnada per la història / Virgínia Costafreda
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 43-65 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

La comtessa d'Urgell Margarida de Montferrat (c. 1360-1420) va ser una de les persones més damnificades pel canvi dinàstic resultant del Compromís de Casp. Condemnada, primer, per rebel·lió, i després per intentar alliberar el seu fill i assassinar el rei Ferran d'Antequera, va ser desposseïda de tots els béns i va morir empresonada. La tradició historiogràfica ha censurat també l'actuació de la comtessa i n'ha fet la principal responsable del final lamentable del seu fill, el comte Jaume el Dissortat. Aquest estudi completa algunes de les dades biogràfiques de Margarida de Montferrat a través de la correspondència i les bones relacions que va mantenir amb la família reial i, especialment, amb el rei Martí. S'examinen els factors que podrien haver incidit en aquesta visió negativa i es fa una revisió de com es van interpretar alguns fets en què es va veure involucrada, com ara la seva presència en les darreres hores de vida de Martí l'Humà. També es revisa la documentació que s'ha esgrimit per criticar les seves creences i acusar-la d'utilitzar fetilleries i sortilegis. A la vegada, se situen en el context dels interessos i els temors de la nova dinastia les més greus acusacions que es van formular contra la comtessa.